La setmana passada es va celebrar, sota coordinació del departament d’Educació, el Saló Estudia. La Direcció General de Reclutament i Ensenyament Militar (DIGEREM) del ministeri de Defensa espanyol hi va tenir un estand. Les federacions d’ONG catalanes van fer públic un comunicat en què acusaven Defensa d’ocultar «les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit» per als joves.

A les Festes de la Mercè, fa uns quants anys que les forces armades prenen un insòlit protagonisme a l’anomenada Festa del Cel. La celebració, encetada en temps de l’alcalde Clos, combina inofensius estels multicolors amb espectaculars formacions de les esquadres acrobàtiques de forces armades que, any rere any, acudeixen des de diversos Estats. Tota una festa per a famílies amb criatures que observen les heroïcitats dels pilots de les forces armades. Com al Saló Estudia, l’exèrcit espanyol també hi té estand.

No es tracta de discutir si els exèrcits són necessaris o no. Probablement, la desaparició de les forces armades és un objectiu tan desitjable per al futur com utòpic al món actual. Però això no significa que Defensa hagi d’anar a buscar carn de canó entre els escolars. L’ingrés a l’exèrcit -en això les ONG del manifest posa el dit a la nafra- pot tenir conseqüències molt greus. I és molt probable que un tant per cent considerable dels adolescents no estiguin en el moment més adequat de la seva vida per decidir sobre una qüestió tan important. Del ministeri de Defensa s’hauria d’esperar més responsabilitat en aquest tema. De l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, també.